L’Ajuntament de Barcelona planteja conèixer més a fons les causes del fenomen del sensellarisme a la ciutat. D’una banda, es vol tenir la participació del col·lectiu a l’hora de dissenyar polítiques, i de l’altra, es pretén repensar els circuits d’atenció. Són algunes de les línies de treball proposades en l’informe “Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona”, realitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL).
A Barcelona hi ha prop de 2.800 persones sense llar, una xifra que s’ha mantingut estable en els últims anys. Ho confirma l’informe “Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona”, una publicació bianual realitzada per la XAPSLL a través de la qual s’analitza a peu de carrer l’evolució dels perfils de les persones sense llar i la xarxa de recursos d’atenció existents a la ciutat.
Més enllà de presentar xifres, aquest informe aprofundeix en la complexitat del fenomen. S’especifica, per exemple, que no hi ha un perfil únic de persona sense llar i que tampoc no s’engloben en aquest col·lectiu exclusivament les persones que viuen al carrer. “Entenem que el sensellarisme va molt més enllà de dormir al carrer”, alerta Albert Sales, coordinador de l’informe. “També és sensellarisme viure en albergs, en pisos d’inclusió adreçats cap a l’assoliment d’una vida autònoma, viure ocupant un pis o dependre del finançament dels serveis socials per pagar una habitació o una pensió”, especifica Sales.
Comments are closed.